dijous, 11 de setembre del 2014

MICRORELATS DEL SETGE (1714-2014) i 11



Microrelats del setge (1714-2014) és una iniciativa coordinada per l'Anna Maria Villalonga, en Jordi de Manuel i en Jordi Masó Rahola. Vol ser un modest homenatge literari al poble que va resistir i lluitar durant el setge de Barcelona, l'estiu de 1714. Tres-cents anys després, 31 escriptors (17 dones i 14 homes; 17/14) han escrit un microrelat –de no més de 171 paraules i no més de 4 paraules de títol (171/4)– inspirat en el setge que va patir la ciutat. Des del dia 1 de setembre els hem anat publicant a "La bona confitura". 


__________

ASSALT FINAL
Un microrelat de Jordi de Manuel
Ahir vam espiar noies a la platja mentre es rentaven. M'excità i vaig masturbar-me rere els joncs. Fa massa temps que volem fer caure aquesta ciutat maleïda. No menjo bé, estic brut, gairebé no dormo. Només tinc ganes de fornicar. Vull tornar amb la meva Léonore a la Borgonya, pasturar ovelles, endrapar el que cuina la mare. Sovint parlo amb François, company veterà de trinxera. Fa set anys ell estigué a Xàtiva. Violà dones, després les mataren. Ho incendiaren tot.

Diuen que aquesta matinada serà l'assalt final. François m'ha picat l'ullet. Ens han assegurat que a mitjanit, amb el pleniluni, el Duc de Berwick vindrà a la trinxera a arengar els que formem la primera línia de foc.

M'enfilo al baluard enemic romput per les bombes, veig homes folls —cridant, onejant banderes i estendards, disparant sense treva—, i m'espanto. De sobte sento cremor entre les cuixes. Caic. Rere un tros de muralla François m'ajuda a aixecar-me. En abaixar els ulls veig la sang i, a terra, els meus testicles desmembrats.


Jordi de Manuel, científic lletraferit, ha publicat onze novel·les i moltes narracions breus. També ha tingut la fortuna de guanyar diversos premis literaris ("Pere Calders", "El lector de l’Odissea" "Manuel de Pedrolo", "Pin i Soler" entre d'altres). La decisió de Manperel (Columna, 2013) és la seva última novel·la. http://www.jordidemanuel.cat/



REPARACIÓ
Un microrelat de Shaudin Melgar-Foraster
El Duc de Berwick supervisa les trinxeres d'atac durant el setge de Philippsburg, abans que els minadors carreguin el subsòl de la fortalesa amb pólvora. És un expert molt eficient, com ja va demostrar a Barcelona ara fa vint anys. Va caldre un gran desplegament de força, tanmateix, per oposar-se a la defensa aferrissada dels catalans. No comprenia com una colla de menestrals i botiguers podia desbaratar la seva estratègia amb incursions que destruïen els treballs d'expugnació, ni com aquells morts de gana eren capaços de repel·lir les seves tropes d'assalt. I a la fi, tot just en entrar a la ciutat, el seu exèrcit va haver d'aguantar que els barcelonins els cosissin a bales. Però la ciutat fou sotmesa i van caure els caps. El del general Moragues potser encara és a la gàbia. El Duc de Berwick somriu. A la fortalesa de Philippsburg un exiliat català austriacista dispara i el somriure de Berwick s’esborra quan la canonada imprevista li arrenca el cap.

Shaudin Melgar-Foraster és doctora en filologia i exerceix de professora del Glendon College de la Universitat de York, a la ciutat de Toronto (Canadà) on resideix des de fa 36 anys. Ensenya cultura catalana, literatura i llengües. Ha publicat diversos relats en llibres i revistes. També les noveŀles Més enllà del somni (2008), El secret de L'oreneta (2011) i Perduts a l'altre món (2012). Edita els blocs Shaudin Melgar-Foraster i Des del Canadà.



LA CANÇÓ DE L'ENFADÓS
Un microrelat de Jordi Masó Rahola
Just quan tot semblava perdut, la flota anglesa comandada per l'almirall Wishart va desembarcar al port i les tropes borbòniques van haver de capitular i abandonar el setge de Barcelona. L'exèrcit franco-espanyol capitanejat pel duc de Berwick es retirava. Els catalans havien guanyat la guerra.

Però no va haver-hi temps per a celebracions: les forces d'ocupació van dissoldre la Generalitat i el Consell municipal, en van confiscar les rendes, van executar alguns insurgents i van imposar l'anglès com a llengua oficial. Així va començar una època de pau i prosperitat. I per commemorar la victòria, l'onze de setembre es va declarar dia festiu en aquella colònia anglesa del Mediterrani.


Jordi Masó Rahola és pianista. Ha publicat més de cinquanta discos però només tres llibres: Els reptes de Vladimir (Bubok, 2010), Catàleg de monstres (Marcòlic, 2012) i Les mil i una (ARC-Lo Càntich, 2014). Els seus contes i microrelats han estat premiats en molts concursos. Des de l'agost de 2010 gestiona el blog "La bona confitura".


5 comentaris:

  1. Em semblen genials, els relats. Acompanyen "in crescendo" l'esperit de la celebració de La Diada. Sou genials. Felicitats i gràcies per compartir-ho. El darrer... la joia de la corona. Abatuda. Feliç Diada tinguem. ;-)

    ResponElimina
  2. FELIÇ DIADA PER TOTHOM i moltes gràcies per la vostra generositat de compartir
    els vostres relats Tots han estat genials...VIsca Catalunya lliure!

    ResponElimina
  3. Magnífic colofó i despedida. Ha estat una idea genial. Gràcies a tots.

    ResponElimina
  4. Que grans!!
    M'encanta que cadascú plasmi una visió tan diferent del mateix tema i, a la vegada, siguin tots tan interessants.

    ResponElimina
  5. Grans relats que mereixen estar a la lleixa de qualsevol amant de la literatura. Esperem veure el llibre ben aviat!

    ResponElimina